Ens han tancat entre reixes
o hem hagut de marxar lluny,
però tu mai no et rendeixes
tot i tenir el cor en un puny.
Van assaltar les escoles
amb esperit de revenja,
ho recordes mentre plores
revivint aquell diumenge.
Junts vam prometre que seria per sempre,
que no faríem ni un pas enrere.
La seva injustícia voldran que obeeixis,
però tu, companya, no et rendeixis.
Ens hem armat de raons,
ens hem armat de paciència,
tot el món sap que menteixen
si ens acusen de violència.
No busquem una sortida,
no ens mouen els afanys,
som terra d’acollida
des de fa centenars d’anys.
Junts vam prometre que seria per sempre,
que no faríem ni un pas enrere.
La seva injustícia voldran que obeeixis,
però tu, companya, no et rendeixis.
Ara mon fill m’agafa les mans
i em pregunta què vol dir rendir-se.
No ho sé, fill, som catalans,
no hi ha temps per deprimir-se.
Pels qui van marxar i pels que vindran,
per l’exili i pels que estan tancats.
Com uns almogàvers saltant al camp,
no ens veuran agenollats.
Junts vam prometre
que seria per sempre,
que no faríem ni un pas enrere.
La seva injustícia
voldran que obeeixis,
però tu, companya, no et rendeixis.
