https://www.vilaweb.cat/noticies/gonzalo-boye-em-van-torturar-durant-els-cinc-primers-dies-de-la-detencio/
—L’advocat Kalek. Per què és tan important?
—Segurament és un dels meus millors amics. I una de les persones que més consulto quan tinc dubtes jurídics. Té una gran visió. Tenim el sa costum de posar-ho tot en dubte i discutir-ho. I ell em va ensenyar la importància del litigi estratègic. I aquest ho és.
—Què és el litigi estratègic?
—No pots canviar la realitat defensant tot Déu. Però la pots canviar defensant un sol cas que et permeti qüestionar tot Déu. No donaríem l’abast per a defensar cinc-cents casos de llibertat d’expressió. Però només defensant els polítics catalans és suficient per a establir un nou precedent sobre la llibertat d’expressió i els drets polítics dels ciutadans.
—Com veieu els judicis dels presos?
—Si podem fer el que hem de fer, això es reconduirà a termes racionals. Termes racionals vol dir que no hi ha hagut ni rebel·lió ni sedició ni malversació. No n’hi ha hagut. Aquests delictes no s’han comès.
—La víctima, Revilla, va dir que no éreu cap dels segrestadors. ETA, igual. I mireu. Us esteu anys a la presó per l’única versió d’un home que ni es presenta al judici. Per què ara és diferent?
—Ara el sistema jurídic espanyol està més immers en una realitat, l’europea. I no resisteix el pes. Part fonamental de l’estratègia de defensa consisteix a fer un control europeu en temps real. I ara la maquinària no és tot el conjunt de l’estat. Tot, no. De fet, el que fa el Suprem és una cosa que ja va començar a fer sentir incòmode el govern de Rajoy. I estic convençut que ara és incòmode per al govern de Sánchez. Per al govern de Merkel. Per al govern belga, per al govern escocès, i per a la Unió Europea. Són persones que s’han posat a fer política sense veure que potser ni els polítics no volen aquest nivell de tensió.
—Veig Puigdemont i els exiliats lliures. Però Junqueras i la resta, també?
—Haurien de quedar lliures, sí, Si les coses es poden fer tal com les tenim previstes, i si l’estat recupera la racionalitat, no hi haurà cap problema.
—Diuen que sou l’advocat que posa més la qüestió jurídica al servei de la política.
—Ho diu Toni Comín. Jo crec que el dret és un instrument per a aconseguir coses. I una d’aquestes coses és la política. Us poso un exemple actual. Ara es parla de les conformitats. Arribar a acords amb la fiscalia per a rebaixar la pena. Això és fatal. I us diré per què: una conformitat significa que pactes amb la fiscalia i assumeixes que determinats fets són delictius. I després ja li donarem un encaix jurídic perquè en comptes de vint anys te’n caiguin cinc. Però el problema que alguna gent no entén és que si els acusats accepten que els fets pels quals els acusen són sedició, o rebel·lió, vol dir que consideren que votar com l’1-O és rebel·lió. I també que els fets del 20 de setembre –un exemple clar de dret de manifestació– són sedició.
—I què voldria dir?
—Que els condemnarien a una pena menor. Però també voldria dir que qualsevol altre podria ser condemnat en el futur, en tot el territori català, o espanyol, i qui sap si de la UE, per fets que avui no són delictius. Arribar a un acord amb fiscalia significa renunciar definitivament, per sempre, a la independència de Catalunya. O, millor, al dret de votar sobre la independència de Catalunya. Que no és igual. Es renunciaria al dret de manifestar-se, i expressar-se, com el 20 de setembre i el primer d’octubre. Som conscients d’això que defensem? Perquè és a partir d’aquesta consciència que un pot aportar una línia de defensa o una altra.
—I a veure, ara això per què m’ho expliqueu de sobte? Que alguns advocats volen pactar amb la fiscalia?
—Jo ho explico perquè veig que surt als mitjans que hi ha contactes amb la fiscalia.
—Seria un error?
—No seria un error, és un error. Perquè tu no tens dret d’hipotecar el futur d’una societat. Una societat que va dir majoritàriament una cosa el primer d’octubre. I que es va ratificar el 21 de desembre.
