A vegades penso que aquell senyor de twitter que deia que ERC en realitat mai ha volgut la independència i que tot es basava en esperar que PdCat es fés enrera i sortir com els herois amb el discurs de "necessitem ampliar la base" perquè els de dretes ens han deixat tirats....és molt real. I em fa por pensar que aquest pensament és real, perquè jo sempre he estat molt optimista.
Diria que la situació dels liders té molta influència en aquest cas. I és més una sensació de pollastre amb el cap tallat...que corre però no sap on.
ERC té a Junqueras a la presó i la Rovira desapareguda en combat per Suïssa, em sorprèn que no adquireixi més protagonisme. Comín no el considero d'ERC, ara mateix té més l'òrbita del Puigdemont.
Sembla que els que són a presó són més derrotistes, "diàleg" blablabla però no podem fer cas del què ens diguin, primer perquè no podem admetre xantage a través dels hostatges i segona perquè l'empresonament pot causar canvis en la mentalitat, pors, angoixes, que no podem assumir com a un discurs amb plenes capacitats de decisió, màxim quan no tenen l'accés total a la informació de l'exterior. En canvi els que estan a l'exili tenen una visió externa, sense les pressions d'Espanya i per tant són més bregants, jo seguiria més llurs indicacions.
