https://www.naciodigital.cat/noticia/198633/crisi/coronavirus/arreu/mon/primera/persona
Omid Sarikhani (Teheran, Iran)
"La situació aquí és, realment, fotuda. La desconfiança en el govern és absoluta. No ens creiem la xifra oficial d'infectats i morts que donen des de l'administració. Se sospita que pot arribar a ser fins a cinc vegades més. Es parla d'unes 3.000 víctimes mortals. La zona més afectada és el nord.
Ara a l'Iran celebrarem l'any nou i el president ja ha dit que la quarantena de la població no és una opció. Si la gent es queda a casa, és per decisió pròpia. Ningú els ho ordena".
On viu? Nova York (Estats Units)
"Aquí ha arribat tot una mica més tard. Fa un parell de dies que ja no surto de casa, fent les classes i els exàmens online. Estic sol, perquè la meva companya de pis va marxar a Barcelona just abans que cancel·lessin tots els vols. No hi ha un confinament obligatori encara, però aquesta setmana ja han tancat tots els restaurants, bars i museus. És xocant anar en metro i que estigui mig buit... a Nova York! La situació és molt estranya. Veus moltes llums de les cases obertes, fet gens habitual.
Els ciutadans que no som americans sembla que estiguem al marge. Aquí la sanitat universal no es pública i no ens han explicat què passa si ens posem malalts. Les ajudes que s'aproven i es prometen són per a americans, no per als estrangers ni els que tenim visat per a estudiants.
Hi ha força caos. Molts supermercats estan buits. Realment costa molt trobar paper de vàter, pasta o salsa de tomàquet. També s'han acabat els desinfectants. No passa res, però no hi ha de res. Nova York és una ciutat bruta i no sembla que ara netegin gaire més. Si s'escampa aquí el virus, em dona la sensació que s'escamparà molt ràpidament".
Norma Esteban (Parma, Itàlia)
D'on és? La Palma de Cervelló (Baix Llobregat)
On viu? Parma (Emília-Romanya, Itàlia)
"Nosaltres acabem de començar la quarta setmana sense escola. Tots dos som mestres i que els nens estiguin a casa logísticament no és un problema.
La primera setmana no va ser gaire dura perquè Parma estava dins de la zona groga (hi havia pocs casos, el focus important estava a 80km de distància en una altra regió, la Llombardia ) i la població no tenia restriccions, les recomanacions eren qui tenia símptomes o havia tingut contacte amb algú malalt s'havia de quedar a casa.
L'emergència sanitària ha empitjorat i el govern estatal ha allargat la zona vermella. Ara Parma és zona vermella, només es pot sortir de casa en cas d'extrema necessitat (treballar, anar al metge, o anar a comprar menjar). Nosaltres fem un menú setmanal i un de nosaltres va a comprar una vegada a la setmana.
Els ànims aquí són una mica esquizofrènics, aquesta emergència ha despertat en els italians un patriotisme insòlit, saben que hi haurà conseqüències socials i econòmiques importants, els italians s'han sentit abandonats de la resta de l'Europa, però estant més units que mai. El personal sanitari és considerat com herois, les decisions del govern no es discuteixen. Hi ha un mix entre optimisme #tuttoandràbene (necessari per tirar endavant) i un realisme catastròfic: la gent es mor sola a la UCI sense familiars, fins el 3 d'abril no es poden fer enterraments, els serveis funeraris estant col·lapsats i en alguns pobles les esglésies s'omplen de taüts esperant que els familiars puguin reunir-se per acomiadar els difunts".
Alfredo Martínez (Magúncia, Alemanya)
D'on és? Castelló de la Plana (Plana Alta)
On viu? Magúncia (Renània-Palatinat, Alemanya)
"La gent en general ha estat fins ara bastant tranquila. Les escoles i guarderies estan tancades des de la setmana pasada. Però des d'aquest dijous han començat a tancar bars i restaurants. La població no està confinada però es recomana minimitzar el contacte.
A Alemanya hi ha molts casos però el número de morts és molt baix, només 13 per gairebé 7000 positius. Es creu que s'han fet més tests de tal manera que els positius s'aproximen més als casos reals que en altres països europeus.
A la feina, l'Institut Max Planck, s'ha decidit reduir les activitats al mínim per evitar contagis, excepte precisament pels grups que fan recerca sobre el coronavirus. Així que avui estic preparant tot per posar el meu laboratori en standby almenys fins mitjans d'abril".
On viu? Saint Petersburg (Florida, Estats Units)
"Estem uns passos per darrera de vosaltres: aquí quasi està tot tancat però podem sortir amb normalitat de casa. En el meu cas, estic seguint les recomanacions d'evitar grups de 10 persones o més. Però hi ha molta gent que no fa cas. El meu cor està amb vosaltres durant tota aquesta crisi".
Dídac Vidal (Oslo, Noruega)
D'on és? Vilobí del Penedès (Alt Penedès)
On viu? Oslo (Noruega)
"Dijous passat, Harald, el rei de Noruega, va fer una crida a la població a participar a una dugnad nacional per a evitar l´exposició al coronavirus. La referencia al dugnad és constant; és un concepte noruec que refereix a un treball voluntari, no remunerat, amb l´objectiu de reparar o obtenir un benefici comú.
L’anunci es va envoltar d’un parell de dies caòtics, on ens vam haver d’esforçar per a entendre – entre google translate i un nivell mediocre de moruec – i respondre a la escalada de normes, contranormes, anuncis, noticies i reaccions al Covid-19. La situació es va calmar poc després. Oslo entrava en una nova normalitat: transports públics buits, els bars i restaurants tancats, el centre de la ciutat desert i les botigues de primera necessitat adaptades a la situació.
Les restriccions no impedeixen sortir al carrer a passejar o realitzar esport. Cada tarda sortim una hora per evitar l’embotiment. No som els únics. Els carrers estan plens de gent, sola, en parella o en família, aprofitant els primers dies de calor (10 graus) de l’any. No obstant, els clústers de gent no es relacionen, deixant distancies més grans de les habituals (ja de per sí bastant grans) i donant una sensació distòpica.
A Noruega, corre la idea que l’aïllament seguirà durant un període relativament llarg de temps. Estranyament, però, la impossibilitat de relacionar-se amb els demes ha augmentat el sentiment de pertinença a la societat adoptiva; una voluntat d’ajudar i contribuir i d’entendre més a fons la gent que n’hi forma part".
Yoel Reyes (Xile)
"Fa temps que vivim amb certa incertesa a Xile. El primer cas de coronavirus va coincidir amb la setmana de retorn a la feina post-vacances i amb força manifestacions programades per aquest mes. El nombre de casos va augmentar força ràpid.
Els ministres es reuneixen cada dia i ens van fent recomanacions. Les autoritats sanitàries crec que estan actuant com cal. S'han suspès classes en tots els nivells educatius i aquesta setmana hem entrat a la fase 4: tancament de fronteres i prohibició de grans concentracions. No és estrany compartir vagó de metro amb gent que va utilitzant mascaretes i guants. Hi ha menys gent al carrer i l'ambient general és d'incertesa per por a un augment de la desocupació o de caos al sistema sanitari, que no ens transmet molta confiança per combatre la pandèmia".
Damaris Gonzalo (Miami, Estats Units)
D'on és? Barcelona
On viu? Miami (Florida, Estats Units)
"“La situació a Miami no és tan extrema ni dramàtica com a Europa, Espanya o a Catalunya, però estem segurs que això també arribarà aquí. És per això que la comunitat amb qui em relaciono –bàsicament catalans, espanyols i gent europea- hem decidit autoconfinar-nos perquè hem vist com és important l'aïllament social per aconseguir aplanar la corba de contagis.
No hi ha situació de pànic, però els supermercats es buiden des de fa una setmana i no paren de reposar els productes. El fenomen del paper de vàter també ha arribat aquí. També ha afectat els terminis de la compra online, que és la que acostumem a fer servir nosaltres.
No tenim la mateixa qualitat d'informació que hi ha Europa. Hi ha menys alarma però també molta més desinformació: la gent continua anant a espais socials i comuns sense massa restriccions".
Laia Rifà (Aguascalientes, Mèxic)
On viu? Aguascalientes (Mèxic)
"L'anunci del tancament d'escoles ha sigut el primer pas per començar a parlar obertament del virus, ja que el president més d'una vegada ha volgut desqualificar el tema com si no fos res.... Ha continuat fent mítings sense cap por ni precaució.
A Aguascalientes, ben bé al centre de Mèxic, s'han tancat cafès, bars i restaurants: només podran atendre comandes a domicili. També s'ha posposat la fira de San Marcos per l'abril, que és la més important del país.
L'ocupació als hotels d'Acapulco i Cancun el cap de setmana era del 90% i a Ciutat de Mèxic hi ha hagut un gran concert de música electrònica, ple de gent. És molt contradictori, per què llavors els supermercats sembla que estiguin saquejats... i el paper de vàter, esgotat con a tot arreu.
És cert que s'ha vist menys gent al carrer, tot i que esperem n'hi hagi menys cada dia, i a veure si entre tots podem convèncer al nostre President de fer la seva part. Des de ben lluny enviem a tot Catalunya molta força i bons desitjos per tothom!".
Beatriz Florido (Lisboa, Portugal)
"Aquí a Portugal estem al "començament". Tot just han declarat l'estat d'emergència. Ho vivim amb certa incertesa perquè tenim els precedents d'Itàlia i Espanya i el nostre govern està sent molt lent a l'hora de prendre determinades decisions. L'aeroport, per exemple, està desprotegit: molts treballadors no tenen accés a mascaretes ni guants, però han de continuar anant a la feina.
La part bona, que ja fa dies que les empreses comencen a tancar, els empleats que tenen la possibilitat ja treballen des de casa. Milions de portuguesos ja són a casa de fa dies de forma voluntària. Tot això, fins ara, s'estava fent sense ordres governamentals concretes, així que crec que estem intentant fer un sobreesforç com a societat.
Jo fa ja una setmana que estic a casa i, sent una persona tan activa com sóc, no és fàcil. És molt important intentar mantenir una rutina, mantenir-nos ocupats, intentar vestir-nos com si sortíssim i comunicar-nos molt amb els amics, la família, etc. Hi ha molta solidaritat entre veïns per anar a comprar el menjar de la gent gran i així evitar que surtin de casa".
Andrea Isgrò (Chicago/Nova York, Estats Units)
D'on és? Bèrgam (Llombardia, Itàlia)
On viu? Chicago, però temporalment a Nova York (Estats Units)
"Les vacances de Setmana Santa sembla que s'allargaran, com a mínim, una setmana més. I, per ara, tot apunta que les primeres setmanes de retorn a les classes seran online. Això les universitats, però el de les empreses és un altre món: el govern no ha decretat teletreball ni res semblant. Cada companyia decideix què fa.
Sóc a Nova York, però els meus amics em diuen que aquest cap de setmana, a Chicago, tothom estava als bars bevent, celebrant el St Patrick's Day, per molt que l'alcalde cancel·lés les festes i digués que els locals devien tancar. La gent actua com si no passés res. Aquests dies són de retorn de molts ciutadans que estaven a Europa. Els aeroports van plens de gent que no volia quedar-se tirada pel tancament de fronteres.
La situació aquí és, més o menys, com a Itàlia fa un parell de setmanes: el virus s'està estenent i la gent continua actuant com si res".
Ilsa Hendrikse (Frankfurt, Alemanya)
D'on és? Sant Cugat (Vallès Occidental)
On viu? Frankfurt (Alemanya)
"La sensació és que s'està trigant molt a prendre mesures. No estem al nivell d'Espanya o d'Itàlia, però tot apunta que hi acabarem arribant. Tot va en augment. Aquest mateix cap de setmana, els carrers del centre de Frankfurt estaven plens de gent. Les terrasses, a vessar. Els parcs, amb nens fins als topes. La conscienciació que això va de debò encara no ha arribat aquí.
S'han tancat escoles i fronteres, però les mesures de restriccions no van massa més enllà. Les polítiques del govern són, per ara, majoritàriament econòmiques, per reduir l'impacte de la crisi. Se'ns diu que ens quedem a casa, però és només una recomanació. Merkel va dir que el 70 o el 80% de la població alemanya agafaria el coronavirus i sembla que no hi hagi ningú preocupat".
Mariona Berenguer (Zuric, Suïssa)
D'on és? Terrassa (Vallès Occidenta)
On viu? Zuric (Suïssa)
"A Suïssa es viu, com amb la majoria de coses, amb serenitat. Hi ha una mica més de pànic entre la gent de fora, com jo. Les notícies de primera hora són en alemany i, per tant, els que ens comuniquem en anglès, tardem més a rebre la informació. Això genera una mica d'incertesa. Però estem bé.
Des que es va començar a parlar del coronavirus a Europa, Suïssa ja va començar a aplicar mesures. A mi m'han enviat a casa a fer teletreball durant sis setmanes, fins al 24 d'abril. No podem passar per l'oficina ni veure'ns amb els companys de feina.
Una cosa curiosa dels últims dies és que no escoltes a ningú tossir pel carrer. A l'hivern és quelcom habitual, però ara no. Vés a saber perquè! Ara bé, és típic pensar que els suïssos estan més centrats i conscienciats, però aquest darrer cap de setmana estaven les terrasses de tots els bars a rebentar. Almenys a Zuric, desconec els altres cantons".
Paula Romero (Breda, Països Baixos)
D'on és? Lliçà de Vall (Vallès Oriental)
On viu? Breda (Països Baixos)
"El govern ha tancat escoles, bars, restaurants i coffee shops. Per ara, però, vida normal. Les botigues continuen obertes i la gent continua treballant. Jo, això sí, estic fent un horari especial, més intensiu. La gent pel carrer, de shopping, i els nens i nenes, que no tenen classe, van als centres comercials.
Realment, no acabo d'entendre què acabarà fent el govern. L'altra dia vaig passar per un parc on hi havia uns 30 o 40 nens jugant, tots junts. Quin sentit té, doncs, tancar escoles?".
Clara Pérez (Sidney, Austràlia)
D'on és? Terrassa (Vallès Occidenta)
On viu? Sidney (Austràlia)
"El govern fa dies que aplica algunes mesures, mentre els casos van en augment. S'estan tancant les fronteres de forma progressiva. Ha costat, però el govern ho està fent. La situació, però, no és, ni de bon tros, com a Catalunya o a l'Estat. No estem confinats a casa, les escoles i les universitats estan obertes i la gent va a treballar amb normalitat.
Desconeixem si anirà a més, però la situació sembla controlada. Cal tenir en compte que Austràlia és immensa: a les grans ciutats veus gent algú amb mascareta, però als pobles, que poden estar separats per centenars de quilòmetres, ben bé sembla que no hi hagi cap pandèmia mundial.
El que és curiós, però, és que tot i aquesta sensació d'aparent desconnexió, als supermercats costa trobar paper de vàter".
Miguel Ángel Martínez (Brusseles, Bèlgica)
D'on és? Vinaròs (Baix Maestrat)
On viu? Brussel·les (Bèlgica)
"“La situació s’està vivint amb certa calma. Bèlgica va tardar a prendre la iniciativa, fet que li va costar crítiques al govern. Finalment, dijous passat, van actuar i de forma prou dràstica: escoles tancades durant tres setmanes (més les dues de Pasqua), bars, cafeteries, centres esportius tancats, i comerços només oberts entre setmana (exceptuant supermercats, farmàcies i altres bàsics).
L’últim dia d’escola va ser estrany, tots acomiadant-nos de la mestra sabent que no ens veuríem fins al cap de cinc setmanes com a mínim. Ara portem cinc dies sense pràcticament sortir de casa, avui només he sortit per anar al supermercat i farmàcia. A més, a partir de les 12:00 d'aquest dijous ha començat una nova fase més restrictiva on ja no es pot sortir de casa sense motiu justificat i s’encoratja a les empreses a fomentar el teletreball. Com a curiositat, es pot sortir a fer esport sol!
Estar tant de temps a casa és pesat, però com que no parem, es porta bé de moment. Tant la meva parella com jo treballem, i a més hem dissenyat un “horari” per a la nostra filla de 4 anys amb activitats variades: “aprendre”, “manualitats”, “exercici”, “jugar”, etc. I entre activitat i activitat… toca sortir al “pati”. El nostre petit jardí serà la nostra salvació!”.
