Moltes gràcies Vicent.
Efectivament he fet, o millor dit, tu m'has fet fer, un descobriment.
Jo parlo el català com aquell q parlava en prosa i no ho sabia.
Mai he estudiat una gramàtica catalana. Tan sols puntuals consultes al OPTIMOT q tu em vas descobrir.
Vergonya, si, tota.
Però la meva vida fins fa poc,era excessivament densa en obligacions,anades,vingudes,lectura i comprensió de criteris diagnòstics,concentració del pensament per elaborar complicats informes,etc etc fins a la extenuació diaria,cada dia,tots els dies, molts anys.Primer van marxar els fills, desprès els amors, desprès la mare, i molt temps desprès el treball.
I ara que no tinc res que fotre,ara no sé si em queda capacitat d'aprendre res.
La meva memoria ja no es excel·lent com era, casi bé ni es memoria. Vet ho aquí els estralls de l'edat.
