https://www.eltemps.cat/article/8530/no-tenim-gaires-mes-alternatives-que-continuar-lluitant-i-no-abaixar-mai-els-bracos?fbclid=IwAR2CeeGh1G5iqwIKD2MYaL-g79FMGU9S5wxYasRwnGW70X3VqREA1w2QUpI
ELS CRÍTICS
«No tenim gaires més alternatives que continuar lluitant i no abaixar mai els braços»
Sergi López és l’actor català més internacional, un dels de més prestigi enllà de les nostres fronteres. A banda de la indiscutible vàlua com a intèrpret, no té pèls a la llengua. Parla clar aquí i allà, a Madrid, on ha d’anar sovint per motius de feina. Ara torna a ser protagonista de la cartellera gràcies a la nova pel·lícula de Neus Ballús, ‘El viatge de la Marta’ (‘Staff only’) on interpreta el Manel, un pare separat que porta els seus fills de 17 i 13 anys de viatge al Senegal, a un complex turístic. “És una pel·lícula que parla de turisme i de classes socials sense alliçonar-nos”, explica, en plena sintonia amb la mirada de la directora, que “no jutja els fets”, sinó que els exposa.
Per Esteve Plantada
Publicat el 4 de novembre de 2019 Núm. 1847
Sergi López, en una imatge d'arxiu. Acadèmia del Cinema Català / David Ruano
Sergi López, en una imatge d'arxiu | Acadèmia del Cinema Català / David Ruano
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
—Com a actor, ha alternat produccions petites i d’autor amb films de gran pressupost, capaços de sumar diversos premis Oscar. Com ha estat l’experiència de rodatge amb la Neus Ballús?
—És una cosa curiosa. En teatre, em va salvar la vida anar a París, a l’escola del mestre Lecoq, que no és d’interpretació, sinó de creació, d’escriptura, d’inventar-te el teatre que vols fer, de reflexionar molt sobre què vols dir. Aquesta responsabilitat en l’objecte final, sent conscient de tenir una part de l’autoria mentre actues, s’acosta a la manera de treballar de la Neus Ballús. No t’ha llogat per fer un personatge i dir un text i prou, sinó que et permet jugar.
—Una directora que deixa fer.
—M’inspira molt la idea de treballar amb nens i amb gent que no són actors. En aquests casos, per a mi l’objectiu no és aportar la teva gran obra o qualitat, sinó passar desapercebut entre gent normal. Vaig començar al cinema treballant amb Manuel Poirier. Recordo un dia, gravant al mig d’un mercat de la Bretanya, on ell posava la càmera i havíem d’anar fent, sense saber quan rodava i quan no. En aquest sentit, Ballús m’hi recorda.
—Tot i que interpreta un petit empresari que no té res a veure amb vostè, a El viatge de la Marta (Staff only) tenim la sensació que hi ha posat moltes coses de vostè mateix, amb expressions i molta naturalitat.
—No em trenco gaire el cap amb els personatges. Quan llegeixo un guió, ja els veus. Per com reaccionen a les situacions i per com diuen el que diuen, ja es defineixen. Un cop el guió ja està i toca fer-lo, la Neus Ballús sempre busca la màxima naturalitat. Amb n’Ian [l’actor que fa de Bruno] i amb l’Elena [la Marta], vam connectar molt de seguida, i vam instal·lar-nos en una mena de quotidianitat.
